Bricol·lectiu: espai de conversa entre professionals de la innovació social

14 de desembre de 2017
bricolectiu_coboi(1)(1)

Diverses professionals de la innovació social ens vam reunir per parlar del present i el futur del sector com a espai laboral

 

bricolectiu_coboi(1)(1)

La innovació social és un concepte complex. Per una banda, ha servit per descriure una serie de pràctiques molt diverses que comparteixen el denominador comú de buscar construir una relació transformadora amb els entorns i les persones. Per altra banda, i en part perquè ha aglutinat, transformat (i discriminat) sensibilitats, visions i formes de fer que existien prèviament, ha esdevingut també un sector professional.

Actualment hi ha incomptables concursos, convocatòries, congressos i activitats dedicades a aquest àmbit, però la seva pròpia riquesa i diversitat fa que costi trobar una definició o un model que serveixi per a tothom. Això, a més, se suma a la constant necessitat d’adaptar-se als escenaris socials, econòmics i polítics canviants.

Partint d’aquesta sensació d’incertesa generativa, el 7 de novembre de 2017 vam convocar una trobada en petit comité convidant a una sèrie de persones que (es podria dir que) es dediquen professionalment al sector de la innovació social.

La nostra voluntat va ser crear un espai de confiança per fer balanç de la situació del sector, aventurar-nos a analitzar, diagnosticar, compartir aprenentatges, estratègies i abordatges, mirar cap al futur, i amb una mica de sort, fer catarsi. En aquesta reunió van participar una desena de persones provinents tant del sector públic com privat, i treballant com a tècniques d’ajuntaments, membres de cooperatives o autònomes.

DSC06199

 

IMG_20171107_191803DSC06209

 Conversatori

Per a focalitzar la conversa, el Laboratori de Tècniques de Col·laboració de CoBoi va estructurar un primer marc de trobada que ajudés a les i els participants a trencar el gel i consensuar 7 temes bàsics que guiessin el debat. Els temes van anar sorgint a mesura que es van anar agrupant les diverses idees, inquietuds o necessitats que cada una de les persones participants va aportar.

A continuació podeu veure un resum (en forma d’afirmació o pregunta) no exhaustiu de les qüestions que van sortir per a cada un dels 7 temes. Després d’aquest resum general podreu aprofundir en els quatres temes que finalment es van debatre: definició d’innovació social,  / xarxes, incertesa i, molt breument, tendències de futur. Els temes que van quedar pendents s’abordaran en una propera sessió.

7 temes urgents a debatre en IS com a àmbit professional

  • Definició d’innovació social: work in progress

Costa d’entendre què és, què fa i per què és important la innovació social. Per això és important posar en valor els seus beneficis i sortir de les barreres que el propi sector es posa.

  • Xarxes: oportunitat, competència, cooperació

Com establim connexions reals entre els diversos actors, tant de dins del sector com de fora, alhora que facilitem la transferència de coneixement?  Com crear espais d’interacció entre la quàdruple hèlix?  Fent un balanç entre esforços i retorns, la xarxa és la forma de col·laboració més adient?  Quina és la manera més efectiva de generar aliances, recursos i esforços en torn a una agenda comú?

  • Tendències de futur

La innovació social és una moda, o la moda és dir-li innovació social a moltes de les pràctiques que ja passaven sota altres denominacions? Dins d’un sector que s’autoproclama innovador es reprodueixen models obsolets. Com es poden evitar? Per altra banda, la innovació social també es vol transversal. Tanmateix, hauria de funcionar com un know-how específic per aportar en moments i de maneres més concretes?

  • Incertesa permanent

El sector de la innovació social està en constant formació-mutació, de manera que apareixen molts dubtes. En primer lloc, el sector treballa per a que hi hagi un balanç entre retorn econòmic i retorn social. Ara bé, estem preparats com individus i societats per a aquesta nova situació? En aquest context, calen rols particulars i delimitats en la innovació social, o són preferibles els rols més transversals? En general, les persones que treballen en el sector solen ser inquietes i inconformistes. És possible que aquesta actitud compartida sigui, precisament, la que provoca la incertesa constant en aquest àmbit professional? Si això és així, com pot trobar-se el punt d’equilibri entre adaptació constant i estabilitat?

  • Comunicar i posar en valor la innovació social

La millor manera d’explicar la innovació social és a través d’experiències positives, d’aquesta manera mostrem i treballem per un impacte real. Això, juntament amb el desenvolupament d’indicadors, pot ajudar a legitimar els nostres projectes davant de la ciutadania i l’Administració Pública?

  • Ciutadania com a eix principal

La ciutadania és el principal motor de la innovació social? Com se la pot implicar en els processos? Ha de ser escoltada i marcar l’agenda del sector, o el sector ha de marcar una agenda que després miri d’atraure ciutadania? Com poden indentificar-se les seves necessitats i com poden abordar-se de manera efectiva?

  • Sostenibilitat i recursos

Sempre és difícil aconseguir finançament pels programes d’innovació social, precisament perquè busquen nous marcs de treballs, i en general hi ha una forta dependència del sector públic. Com poden trobar-se models d’autosostenibilitat i indepèndencia econòmica? Per altra banda, com garantir retorns i planificar a llarg termini quan el sector està tan marcat per la inestabilitat econòmica?

DSC06218

DSC06222

3 temes urgents, en profunditat

1. Innovació social: un concepte en constant mutació

Les conclusions a les que vam arribar (algunes de les quals són preguntes), són:

  • Hi ha tantes definicions d’IS com persones que s’hi dediquen.
  • Els perfils d’innovadors socials provenen de diverses disciplines: tercer sector, cooperació internacional, cultura, empresa tradicional, acadèmia, enginyeria, disseny o comunicació, entre altres. És un gran àmbit on coexisteixen naturaleses molt diferents.
  • Les definicions s’han de generar mirant la pròpia activitat del sector però sabent que l’han d’entendre també (potser sobretot) els actors que no hi estan vinculats?
  • El mapejos busquen legitimar la idea d’IS, però n’hi ha massa i se solapen. En calen tants, de mapejos? En part, el que busquen és evitar que determinades pràctiques s’apropiïn d’aquest concepte?
  • La certificació i classificació de pràctiques d’IS és cada vegada més comú. En part són útils, però també impliquen un gran volum de feina. Cal defensar la puresa de les iniciatives d’IS? Per quines raons?
  • Tot i no tenir una definició comú d’IS, sabríem diferenciar els projectes que sí que ho són d’aquells que no ho són? Quines serien les variables?
  • Hi ha terminologies i maneres d’entendre el desenvolupament econòmic que entren en tensió amb la filosofia de la IS. Un exemple és la idea d’emprenedoria.
  • La IS es defineix, sobre tot, pels objectius, valors i formes de governança

2. Incertesa permanent: una sensació generalitzada

El principals comentaris que van sorgir en aquest àmbit van ser:

  • La IS és un calaix de sastre i la darrera categoria d’un àmbit de treball que també s’ha anomenat tercer sector o economia social.  Les definicions van canviant a mesura que ho fa el llenguatge dels finançadors. El llenguatge configura realitats, objectius i maneres de fer, i aquesta necessitat de constant adaptació als nous marcs de treball acaba incidint en la sensació d’incertesa.
  • La dependència del finançament també és una font d’incertesa. Quins nous models podem trobar? Quins són els actors que poden ajudar a lligar les necessitats amb les possibilitats?
  • La transversalitat és natural en IS, ara bé, com trobar un model de relació amb els diferents actors, sectors, àmbits, llenguatges i formes de fer amb les que la IS es relaciona?
  • Quines són les necessitats reals i qui les detecta? Com posar en comú les necessitats a diferents nivells?
  • En alguns casos, diferents actors competeixen en ser els més innovadors i els primers en explorar els nous conceptes i marcs de treball. Treballant tant per allò nou no fa que es debilitin les línies de treball a llarg termini?

3. Xarxa: ¿Cuesta más de lo que rinde?

  • A mesura que es consolida el sector apareix una tendència a crear grans estructures. En el món de l’administració pública, quan una fa un reglament, oficines, etc., la resta repliquen. És important que les xarxes no es creïn al voltant d’aquestes estructures, ja que les xarxes informals poden funcionar igual o millor.
  • S’han d’intentar defugir aquestes xarxes-estructures perquè són instruments on els de sempre diuen i fan el de sempre. A més, sovint els propis integrants no creuen en la missió de la pròpia xarxa.
  • La idea de xarxa és útil, però la manera en la que es desenvolupen les torna inoperatives. S’haurien de crear de manera natural, orgànica, amb visió pròpia i intentant no replicar sinó reproduïr segons les pròpies necessitats. En aquest sentit, la no-institucionalització no implica desorganització sinó autogestió.
  • És imprescindible el rol del dinamitzador de xarxa, que sigui capaç d’atraure diferents actors, finançadors inclosos
  • Les xarxes ja existeixen. El que necessitem és posar en valor les coses que ja passen. Hem de deixar d’invertir en estructura i actuar més i més visiblement.
  • Les xarxes han d’implicar diferents actors, alguns de fora del sector, i dur a terme sessions conjuntes.

4. Tendències de futur

  • D’aquí 5 anys, segurament la IS es combini encara més amb altres camps. Quins seran? Arribarà un punt en que cada sub-àrea dins la IS serà tant específica que es tornarà quelcom transversal, com per exemple passa amb la informàtica?
  • Qualsevol iniciativa innovadora no ho serà si no és social.
  • Hem de mirar les tendències i ser capaces de preveure reptes socials, com per exemple la innovació social preventiva (ex: Towards a Preemptive Social Enterprise)
  • Haurem d’aprendre a detectar necessitats i treballar amb micro-comunitats i oferir-lis un espai on se sentin còmodes (en un sentit similar al que feia la xarxa Omnia).
  • Haurem de buscar altres formes d’organització menys formals, capaces d’informar molt bé i disposar de recursos per dinamitzar l’ecosistema.
  • La novetat és una il·lusió i està sobrevalorada. En el futur haurem d’abordar la idea de novetat des d’un altra perspectiva per a poder avançar amb solidesa i no estar “fent bolets”.
  • S’ha d’escoltar a les persones que són creatives i que saben el que fan, per després facilitar-los un entorn, mitjans i mètodes. S’han de crear espais que permetin que les coses succeeixin.

Compartim aquestes inquietuds i preguntes per a contribuir a una base per al diàleg estratègic dins els sector. Esperem que sigui d’utilitat també per altres actors, tant dins com fora del sector. Si voleu aportar-ne de noves o participar en properes trobades, escriviu-nos a info@coboi.cat.

 

DSC06202

DSC06170

DSC06209

 

Aquesta activitat ha rebut el suport de la Diputació de Barcelona.

logo_diputacioBarcelona_72ppp